statcounter

dijous, 16 de maig del 2013

A Mollerussa

Fa uns dies vaig anar a Mollerussa per tal d'oferir uns tallers poètics a dues escoles. Fruït d'aquella experiència, són les imatges i els poemes que podeu veure a continuació.

                                                                      







Sensació


Un gat a la teulada
arraulit entre la boira,
xemeneia de maons
amb niu de branques seques,
els camps verds
i ensenyant vermell,  unes roselles...

Tot ho veig
des del tren
i de seguida
queda enrere.

Arribo a Les Arrels
-és l'escola que m'espera-
plena de nenes i nens
tocats per la primavera.

Amb els braços oberts,
les veus de versos plenes,
els poemes a les parets
i a les mirades que m'estrenyen.

És bonica sensació:
sota una pluja d'aigua clara
veig la feina que allà queda,
veig l'empeny dels docents
per obrir les subtils portes
al món dels sons i els poemes.


Veig tant i tant treball fet,
veig la immensitat del temps,
veig un món de nit i estrelles,
veig el blau a un cel immens,
veig un paradís de mots i seda...


     Isabel,
      maig  2013

(POEMA  DEDICAT  A  L’ESCOLA
LES  ARRELS,  DE MOLLERUSSA)                                 




***




Poemes al Siloé

La tarda era gris,
el camp es mullava
i us jo vaig parlar
de com poemava.

Les vostres mirades
a la veu clavades
em feien viatjar
per rimes i paraules.

Us vaig regalar
primers versos
impresos
i encara la tarda
ens bressolava
veient dracs marins
dansant a la pissarra…


  Isabel, maig 2013

POEMA  DEDICAT A  ALUMNAT  I  PROFESSORAT
DE  L’ESCOLA  SILOÉ,  DE  MOLLERUSSA

Al paradís de les ombres

Entraré a una sala  fosca,
encendré una flama roja
i contemplaré al paradís de les ombres,
filigranes d'entrellum voltant fantasmes.

I els silencis d'allà dins
em pessigaran la gola
per emetre els sons més fins
i no sentir-me ja mai sola.

Barrejaré aquesta veu
amb la remor dels vells temps
per ser un ésser més
a la coral de la memòria.

Jo sóc filla del passat
i he heretat l'idioma,
el criteri, la lletra i el saber
de tantes vides que han construït la Història.

dimecres, 15 de maig del 2013

Poncelles al jardí




Doblegat el maig pel mig
ens regala pluja i neu,
declara que la primavera
esclata al nostre mapa,
que el sol és generós
amb la llum i proclama
que la calor és a prop
i la natura així ho canta.

Borrons a les branques,
poncelles al jardí,
els boscos cau de vida
i els prats acolorits.

El blanc de les muntanyes
té el temps finit
i les flors als paisatges
ens flairen l’aire per fi.


La calor és ben a prop
i la natura així ho canta.



dimarts, 14 de maig del 2013

Quin esclat!

Un gat petit als antics murs de les ruïnes fenícies de Tir (Líban)



Quin esclat!

Sóc poeta nit i dia,
sóc poeta dia i nit,
sóc poeta de bastida,
xuclo versos a la vida.
M'arrosseguen sempre els mots,
m'incorporen a una dansa
generada per la vista i l'oïda.

Quin esclat!

I m'estiren cada dit
per acaronar les lletres,
que romanen al teclat
mentre fan coreografies.
limitades per la tinta.

Quin esclat!

Us convido a aquest ball
us convido amb alegria,
doncs viure fent poesia
us il·lumina el terrabastall
de la quotidiana travessia.


***

divendres, 10 de maig del 2013

Roda de poemes




Farem una roda de poemes
al voltant de tantes emocions...
Llençarem garlandes de versos
per terrasses, finestres i balcons.




Farem noves composicions
per cantar la llum de cada dia,
encabir el vol d'un au que arriba
o recordar velles cançons.


Serà un constant anar i venir
per tots els temps verbals,
i amb les paraules més subtils
preguntarem a vells enigmes,
viatjarem pels misteris,
pujarem per l'escala de la nit
fins anar a les estrelles,
fugirem de molts malsons
i obrirem capsetes d'altres mons.




***

dimarts, 7 de maig del 2013

Pessigolles







Les flors blanques dels arbres
fan pessigolles a l'aire;
estén el vent tota la dolçor
entre el vernís blavós del cel
i la ciutat d'un gris insuportable.

Ja es l'hora dels nous verds
esquitxats de coloraines
que ens asfalten els prats
en un temps vital de flaire.

Fugiré amb el cap del món urbà
i amb els ulls atents
volaré a valls i muntanyes
per gaudir d'un regal primaveral
que els sentits ens aclapara...

dilluns, 6 de maig del 2013

El tomàquet

Salat ja el tomàquet
i banyat a l'oli daurat
em demana mossegada
ara que és ben acompanyat.

-Us necessito- deia enfurismat
al setrill i al saler, ajudeu-me,
amics, a sortir d'aquest mal pas.

Jo no sóc ningú -afegia-
sol i sense la vostra amistat,
doncs només la meva flaire
no atreu cap boca amb gana.

Era abans llavor,
planta ufana i flor.
M'agrada viure a l'horta
i morir a la taula vostra.