statcounter

dimarts, 8 de setembre del 2015

Poema per estrenar el curs (3)


Rebrem la llum de setembre
folrada amb film transparent
i el despertador cantarà al matí
per fer aixecar de cop la gent.

Abandonarem el llit
entre plors, queixes i un crit
que ens allunyaran, ai sí!,
del temps alegre ara ja finit.

Començaran els dies repetits
entre els horaris i vells i nous amics,
les cantarelles pròpies de les mestres,
els sons per dins i també els neguits...




Poema per estrenar el curs (2)

Els gargots seran lletres,
els sorolls cançons,
les alegries, compartides,

i els somnis, llavors.
Les ombres, serenes,
marcaran les hores de joc.

El tren dels dies buscarà
les millors estacions
per celebrar les festes
i anar avançant amb bon so.

I entre cims blanquinosos
i prats elevats,
túnels i ponts i albades tristes
anirem cap als camps de roselles
vermelles entre el blat,
anirem a un port vora mar,
als viaranys secrets per fer via
o al poble que ens rep amb flors naturals...






Poema per estrenar el curs (1)

Col.legues inspirades preparen poema embolicant llapis per donar la benvinguda als alumnes de C I.






diumenge, 16 d’agost del 2015

L'estiu avança




Veure com llueixen blancs els núvols,
veure com l'estiu avança dia a dia,
ensumar a la brisa del matí
l'anunciat final de les vacances.
Enyorar abans d'hora les estones de lleure,
tantes hores per jeure,
els matins inacabables vora mar
i els berenars al camp de cada tarda...

Sommiar que la vida
és un patchwork de temps lliure
i que un mestre de l'art
va cosint amb fil d'or cada peça.


Veure com llueixen blancs els núvols...

diumenge, 9 d’agost del 2015

Anar enllà









Viatjar,
sortir a escampar la boira
pels viaranys de la rima,
volar a les ales de la màgia,
anar enllà, lluny enllà...

Descobrir nous paisatges,
contemplar aquells poblats,
navegar entre manglars,
olorar flors i fruites
que no havies vist mai.

Solcar per les lletres dels mots
fins que el vers t'engolleix,
ser un dia estrofa rodona,
saltar pel bosc de les paraules
fins trobar l'esvelta, la que és genial
la més elegant per fer lluir al poema
allò que tant t'agrada i que és natural.

Explicar com neix l'albada,
com la nit de cop s'ha finit,
com esperes del nou dia
que el temps et miri de cara,
que et regali llum serena i relaxant
amb núvols que t'empenyin
pel món sideral...


divendres, 7 d’agost del 2015

dimarts, 4 d’agost del 2015

Sóc el poema del mar








Un vers amb cada onada,
a l'esquitx, la sal,
tota l'aigua et banya,
ets la blavor del poema,
ets qüasi una sirena.

Recites els mots,
tot és ritme,
va i ve la mar brava,
et gronxa suau suau a la platja.

Sóc el poema del mar,
sóc cada vers de l'onada,
sóc la sal que no es veu
i quan s'asseca és blanca.

Sóc la llum que ens escalfa,
sóc el vent que canta,
sóc un vaixell de paper,
sóc el mirall més transparent.

Sóc la brillantor de la sorra,
són l'alga, sóc el pi, sóc la roca,
sóc el sol que il·lumina el món,
sóc la paraula a la teva boca...